La llegítima a Catalunya

bitllet-tallatTothom té més o menys al cap que els fills tenen dret a rebre un mínim de l’herència dels pares. És el que és coneix per llegítima. La llegítima és el dret que tenen determinades persones a obtenir un determinat valor de l’herència d’una persona. Els llegitimaris són els fills del difunt per parts iguals. A manca de fills, són llegitimaris els pares per meitats. L’import de la llegítima és, a Catalunya, el 25% del valor de l’herència a repartir entre tots els llegitimaris, excepte els premorts i els absents. Per entendre-ho bé, fem-ho fàcil. Continua llegint

La Justícia europea iguala les indemnitzacions dels contractes indefinits i temporals

tjueEn efecte, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha resolt que la legislació espanyola és contrària al dret comunitari en relació al diferent tractament que es dóna a les indemnitzacions a que tenen dret els treballadors per la finalització de contractes indefinits en comparació a la que tenen dret a percebre per la finalització d’un contracte temporal. Continua llegint

Lloguer d’habitatges per a empleats

vivienda-porcentajesFins ara teniem clar, per que Hisenda ho havia dit per activa i per passiva, que el lloguer d’un habitatge a una empresa per que hi visqués algún dels seus empleats o directius no tenia dret a la reducció del rendiment net que estableix la llei de l’impost de la renda.  Doncs ara es veu que sí, que el propietari tenia dret aplicar aquesta reducció si es compleixen determinades condicions. Continua llegint

Altres formes d’accés a l’habitatge: la propietat compartida i la propietat temporal

Casa compartidaSi necessites un habitatge per viure i els teus ingressos no et permeten obtenir una hipoteca de, per exemple, 120.000 euros, però si de 35.000 euros, pots adquirir-la de forma progressiva a través de la figura de la propietat compartida. Continua llegint

Substitucions vulgars?

substitutes

Per entendre què son les substitucions, primer cal saber que, a Catalunya, quan l’hereu anomenat pel testador no vol o no pot (perquè hagi mort) acceptar l’herència, la successió per herència es regirà per allò que estableixi la llei. No sempre passa, però a vegades allò que disposa la llei no coincideix amb la voluntat del testador.

Les substitucions venen a protegir el testament, de manera que si el nomenat hereu no vol o no pot acceptar l’herència, serà hereu aquella persona que el testador hagi previst en substitució de l’hereu anomenat en primer lloc, bo i aplicant totes les altres disposicions testamentàries fetes pel testador.

Només ens fixarem en tres tipus de substitucions: la vulgar, la pupil·lar i l’exemplar.

La substitució vulgar es diu així només perquè és la més usual. El testador preveu que, en cas que l’hereu o algun dels hereus nomenats no vulgui o no pugui acceptar l’herència, sigui hereu o hereus altres persones.

Per exemple, una clàusula de substitució vulgar podria ser: “Nomeno hereu al meu germà Pau, substituint-lo vulgarment, pel seus fills.”  En aquest cas, si en Pau no vol acceptar l’herència o ja és mort, seran hereus els seus fills a parts iguals. Una altra clausula, encara més usual seria: “nomeno hereus els meus tres fills a parts iguals, susbstituint vulgament a cada un d’ells pels seus respectius descendents”. Si en el moment d’acceptar l’herència alguns dels fills ja fóra mort, els hereus seran els altres dos fills i els nets (els fills del fill ja mort).

La substitució pupil·lar pretén evitar la successió intestada del fills menors de 14 anys, pel cas que aquests morissin sense haver fet testament. El supòsit és el següent: el pare anomena hereu el seu fill acabat de néixer, i pel cas, que aquest mori abans dels 14 anys, el substitueix per una altra persona que serà l’hereu del menor. Per tal que aquesta substitució sigui eficaç, cal que el pare mori abans del fill i que el fill menor d’edat mori abans dels 14 anys. Si el fill mor abans que el pare o be el fills mor essent major de 14 anys, sense haver fet testament, s’apliquen les normes de la successió intestada.

Per últim, queda la substitució exemplar. De manera similar a la pupil·lar, la substitució exemplar pretén evitar la successió intestada de la persona que, per causa de la incapacitat que pateix, no pot fer testament. El supòsit més probable seria el del pare que, tenint un fill incapaç, i, pel cas que aquest mori amb la condició d’incapaç i sense haver fer testament, el substitueix per un altre fill. Cal que l’incapaç sigui llegitimari del causant, mori després que el causant, que no hagi fet testament o pacte succesori i que la incapacitat es mantingui en el moment de la mort de l’incapaç.

Cadascuna d’aquestes figures té les seves pròpies regles i s’han d’estudiar bé abans de posar-les al testament. Evidentment, és del tot aconsellable fer ús de la substitució vulgar. De les altres dues, és difícil la seva aplicació perque potser hi ha altres solucions més fàcils o més adients al cas concret.